El 28 d'octubre es van celebrar eleccions a la Verkhovna Rada, el Parlament ucraïnès. Malgrat la tradicional divisió en dos blocs quasi iguals a la societat ucraïnesa, que dóna lloc a una habitual alternança, aquest cop els seguidors del president Ianukóvitx van aconseguir mantenir-se al poder. Així, el presidencialista Partit de les Regions va obtenir el 30% dels vots i 185 dels 450 escons. Si hi afegim el Partit Comunista (13% dels vots, 32 diputats) i la majoria dels 43 diputats independents, el primer ministre sortint, Mikola Azàrov, es va garantir una majoria lleial. L'oposició, que anys enrere s'havia unit per dur a la victòria la Revolució Taronja, va aparèixer més atomitzada que mai: el partit Pàtria, de Iúlia Timoixenko, va obtenir el 25,6% dels vots i 101 escons (55 menys); l'Aliança Democràtica Ucraïnesa per la Reforma, de Vitali Klitxkó, amb tendència democratacristiana, va obtenir un 14% dels vots i, per primer cop, representació parlamentària, amb 40 escons; l'ultranacionalista i populista moviment Svoboda, amb un 10,5% dels sufragis, també va entrar per primer cop a la Rada, amb 37 diputats electes, mentre que el moviment La Nostra Ucraïna, de l'expresident Iúsxenko, va quedar fora del Parlament.
L'altre gran afer que va afectar el país durant l'any va ser el cas Timoixenko. L'exprimera ministra, jutjada i condemnada per corrupció arran de la suposada facilitació de contractes d'abastiment d'hidrocarburs russos, va iniciar una vaga de fam per a reclamar la revisió del seu cas. Aquesta protesta va merèixer la solidaritat de nombrosos ucraïnesos i certes pressions occidentals pel seu alliberament, finalment denegat. La cimera de països d'Europa central i oriental, que s'havia de celebrar entre el 10 i el 12 de maig a Jalta, va haver de ser anul·lada perquè 14 dels 18 països convidats havien retirat les seves delegacions en solidaritat amb Timoixenko. Igualment, diversos països, com ara el Regne Unit, Alemanya o Espanya, es van negar a enviar les seves seleccions als partits de futbol celebrats a Ucraïna durant l'Eurocopa del 2012.
El president Ianukóvitx va continuar la seva política de col·laboració i integració amb Rússia. Un dels fets més controvertits de l'any en aquest sentit va ser l'aprovació d'una llei que permet que el rus sigui adoptat com a "llengua regional" per diverses àrees d'Ucraïna. Aquesta proposta, finalment aprovada per la Rada el 3 de juliol, va ser motiu de mobilitzacions en tots dos sentits i fins i tot de baralles al Parlament, que van donar una clara imatge de la divisió que es viu al país en temes identitaris.