Durant l’any 2013 es va veure encara més aguditzada la divisió de la societat ucraïnesa entre un sector nacionalista partidari de l’apropament (i eventual adhesió) del país a la Unió Europea i un altre sector partidari de mantenir i reforçar els lligams amb Rússia. El president, Víktor Ianukóvitx, clar partidari del sector prorús, va signar al maig el Memoràndum Eurasiàtic, un procés de cooperació amb la Unió Duanera Eurasiàtica (UDE) que ha de reforçar el lideratge rus a l’antic espai soviètic i que, de moment, només el formen Rússia, el Kazakhstan i Bielorússia. Davant les fortes reaccions populars, Ianukóvitx va declarar que caldria fer un referèndum per a decidir si Ucraïna preferia adherir-se a la UDE o a la UE. Però la gran convulsió es va produir al novembre, quan Ianukóvitx va decidir no ratificar l’Acord d’Associació llargament negociat amb la Unió Europea, cedint així a les pressions dels sectors més prorussos de la seva coalició. Al fort enrenou que va comportar aquesta decisió al Parlament ucraïnès –que va aprovar un vot de no-confiança al Govern, però no va poder fer avançar una moció de censura– van seguir grans mobilitzacions populars en què els sectors més nacionalistes i proeuropeus de la societat ucraïnesa van exigir, d’una manera contundent, un clar canvi d’orientació de Ianukóvitx. Els manifestants van ocupar edificis importants de Kíev com ara l’Ajuntament i la seu central dels sindicats, i van fer pujar fortament la tensió política al país.
Un dels aspectes que més tensió va provocar en les converses prèvies per a la signatura de l’acord d’associació entre Ucraïna i la UE havia estat la detenció de la líder opositora, Iúlia Timoixenko. Brussel·les havia amenaçat diverses vegades de retirar l’acord si Kíev no alliberava l’exprimera ministra, i a l’abril el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que el judici contra Timoixenko va ser motivat per raons polítiques i que els seus drets havien estat violats. Al setembre, el Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa va publicar un informe on indicava que era probable que s’hagués utilitzat la tortura en la persona de la líder opositora. La figura de Timoixenko continua mobilitzant multituds en un país cada cop més polaritzat i radicalitzat.
El creixement econòmic d’Ucraïna es va mantenir molt baix, prop del 0,4% per al 2013, tot i que l’FMI va preveure un increment fins a l’1,5% per a l’any següent. L’organització Transparència Internacional va continuar situant Ucraïna entre els països més corruptes del planeta (és el 144è país del món en ordre d’honestedat percebuda, segons l’organització) i va apuntar aquesta corrupció com el causant principal de l’estancament en el creixement econòmic del país.