La guerra al voltant de Lugansk i Donetsk es va mantenir durant tot el 2017 a un ritme pausat encara que constant, amb petits enfrontaments que van provocar un degoteig de morts, a la vegada que les condicions de vida de la població local van continuar empitjorant. Malgrat això, no hi va haver moviments al front, ni tampoc es va avançar en les converses entre el Govern ucraïnès i els rebels, ni amb les potències exteriors involucrades en el conflicte. Sembla un conflicte de baixa intensitat però de llarga durada com els que Rússia ha fomentat en altres regions, especialment al Caucas.
A Crimea també es va normalitzar la situació que fa de la península una regió més de Rússia, a la vegada que dos dels principals líders tàtars de la regió, Ilmi Ümerov i Akhtem C¸iygoz van ser alliberats després d’haver passat uns quants anys a la presó. Refugiats finalment a Kíev, des d’allà van denunciar la situació d’ocupació que Crimea pateix per part de Rússia, la qual ara per ara sembla irreversible.
D’altra banda, la resta d’Ucraïna va intentar recuperar la normalitat, malgrat que això comportés haver d’acceptar una enorme corrupció institucionalitzada i una misteriosa cadena de morts en estranyes circumstàncies de periodistes i de polítics opositors. A l’octubre hi va haver una acampada de joves a la plaça Maidan de Kíev, que protestaven per la corrupció generalitzada, però al cap de pocs dies la policia va dissoldre la concentració.
Ucraïna va continuar cercant un apropament sòlid amb l’Europa occidental i va mantenir la tensió en les seves relacions amb Rússia. Al llarg dels anys, diversos periodistes russos han estat expulsats del país per informacions suposadament tendencioses. En un context en què els diferents polítics ucraïnesos rivalitzen manifestant un nacionalisme profund i unes grans ànsies de poder, va cridar poderosament l’atenció als mitjans de comunicació l’afer que ha envoltat l’expresident georgià, Mikhaïl Saakaixvili. Profundament antirús, no només se li havia concedit la nacionalitat ucraïnesa després de la Revolució Maidan del 2014, sinó que se li va donar el càrrec de governador de la regió d’Odessa. Caigut en desgràcia i reclamat per corrupció des de la seva Geòrgia natal, Ucraïna el va desposseir de la nacionalitat atorgada i, fins i tot, va ser detingut per entrada il·legal al país, mentre diferents veus es van alçar per atacar-lo o fer-li suport.
Enmig d’un ambient nacionalista creixent, el Govern ucraïnès va aprovar una llei d’educació que fa obligatori l’estudi de l’ucraïnès a les escoles públiques, fet que va comportar una forta crisi diplomàtica amb Hongria i Romania, països que vetllen pels drets de les seves minories.