En un document elaborat per un grup d'experts, les Nacions Unides van denunciar el suport dels governs d'Uganda i Ruanda als rebels del grup M23, que actuen a la província de Kivu Nord, a la República Democràtica del Congo (RDC). El president Yoweri Museveni, en el poder des del 1986, va negar que estigués darrere de l'M23, i en resposta a les acusacions va amenaçar amb la retirada les forces ugandeses (6.000 soldats) de la Missió de la Unió Africana a Somàlia (AMISOM) que té un total de 17.000 membres. En les negociacions per posar fi al conflicte, Museveni va defensar el desplegament a la regió congolesa d'una força internacional, d'unes 4.000 persones, sota les ordres de les Nacions Unides i la Unió Africana.
En el combat contra l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), una guerrilla ugandesa dirigida per Joseph Kony que es refugia als països veïns, els militars ugandesos van obtenir una important victòria en capturar el número 4 de la organització, Caesar Acellam, a la República Centreafricana. En aquesta lluita, el president Museveni té el suport de militars nord-americans i la col·laboració dels exèrcits dels països veïns on l'LRA comet atacs contra la població.
L'economia va mantenir un creixement sostingut, de més del 4%. Per millorar les infraestructures i afrontar les despeses socials, el Govern confia en el petroli i el gas, descoberts l'any 2010 al llac Albert. Segons fonts oficials, es podrà extreure petroli, uns 200.000 barrils al dia, a partir del 2015.