El president Yoweri Museveni, en el poder des del 1986, va fer de mediador entre el Govern de la República Democràtica del Congo (RDC) i el grup insurgent M23. Les negociacions van culminar al desembre amb una declaració a Nairobi (Kenya), per la qual l’M23, derrotat militarment un mes abans per les tropes congoleses i les forces de la missió de les Nacions Unides (MONUSCO), renunciava a la lluita armada. A canvi, el Govern congolès es comprometia a atorgar una amnistia als combatents. Museveni, a qui s’acusava de donar suport a l’M23, va reclamar a la MONUSCO que actués contra una guerrilla, les Forces Democràtiques Aliades (ADF-Nalu), que es mou per la regió del Beni, a Kivu Nord, i de la qual se sap ben poc més enllà que és formada per musulmans, en bona part conversos, que volen acabar amb el règim de Museveni. Tanmateix, actuen més al Beni que no pas a Uganda, i es dediquen, com altres grups armats de la regió, al saqueig de les poblacions locals. En el cas de Joseph Kony, el dirigent de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), que es troba amagat a la República Centreafricana i que és buscat per forces nord-americanes i ugandeses, el president Museveni va assegurar que no pactaria amb ell la seva rendició.
En política interna, el Govern va ser criticat per la destitució d’Erias Lukwago, alcalde de Kampala i una figura destacada del Partit Democràtic (DP), que va ser destituït per 29 vots contra 3, acusat d’abús de poder i d’incompetència. Lukwago va negar les acusacions i va assegurar que el partit de Museveni havia pagat 10.000 dòlars a cada membre del consell per votar en contra seu. Al cap d’uns dies, un tribunal va anul·lar la decisió, controvertida perquè Lukwago aspira a desafiar Museveni en les eleccions presidencials del 2016.