El cicle electoral va marcar l'agenda política de l'any, que va començar amb la preparació de les candidatures i les eleccions primàries internes en les diferents formacions. Dins el partit governant, Frente Amplio, van pugnar per la candidatura a president José Alberto Mújica, un dels líders històrics de l'antic grup guerriller conegut com tupamaros, i Danilo Astori, que havia estat ministre d'Economia i Finances amb l'actual president, Tabaré Vázquez. En el principal grup de l'oposició, Partido Nacional, el litigi va ser entre Luis Alberto Lacalle, que ja havia estat president del país (1994-99), i Jorge Larrañaga, que havia perdut en les anteriors eleccions presidencials (2004) contra Tabaré Vázquez. Al Partido Colorado, el tercer en disputa, la candidatura de Pedro Bordaberry va comptar de bon començament amb un consens molt més gran. Després de les eleccions internes, celebrades el 28 de juny, van ser proclamats candidats oficials Mújica, Lacalle i Bordaberry.
La campanya de les eleccions generals del 25 d'octubre va ser molt competida i cap candidat no va obtenir la majoria en la primera volta. El més ben situat va ser Mújica (47,9% dels vots), seguit de Lacalle (29,1%) i, molt més enrere, Bordaberry (17%). En la segona volta, celebrada el 29 de novembre va guanyar Mújica (52,4%) enfront de Lacalle (43,51%). Pel que fa a les eleccions legislatives, el Frente Amplio va aconseguir mantenir la majoria en les dues cambres, amb 50 diputats i 16 senadors, el Partido Nacional va obtenir 30 diputats i 9 senadors, el Partido Colorado, 17 diputats i 2 senadors, i un partit independent, dos diputats.
Encara que l'Uruguai també es va veure afectat per la crisi internacional, l'estabilitat política i econòmica van evitar caure en recessió. En aquestes condicions, la recuperació es preveu més factible i es podria tornar a taxes de creixement del PIB entorn al 3% a partir de l'any 2010.