Després de guanyar les eleccions presidencials al final del 2009, José Alberto Mújica va encapçalar un Govern renovat del Frente Amplio i va aplicar una política continuista respecte al seu predecessor, Tabaré Vázquez, assegurant així l’estabilitat del país. Mújica, un dels líders històrics de l’antic grup guerriller conegut com a tupamaros , ha seguit el model d’esquerra moderada, representat primordialment per Lula i Bachelet, i la comunitat internacional ha mostrat un gran respecte envers el nou president.
Una política econòmica ortodoxa i austera va situar el nivell de creixement econòmic a taxes molt elevades, amb un augment del PIB del 8%. Malgrat tot, una part de la població no va rebre amb satisfacció els retalls socials que ha implicat la política d’austeritat, i a l’octubre els sindicats van organitzar una vaga general.
Al mes d’abril, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia es va pronunciar sobre el conflicte amb l’Argentina per les papereres construïdes per l’Uruguai a la banda oriental de la frontera fluvial entre ambdós països. Encara que el tribunal va fallar en contra del Govern de Montevideo per la manca d’avís al seu veí, no va prosperar una de les denúncies plantejades per l’Argentina per no respectar els tractats bilaterals, i per tant no hi haurà obligació de tancar les plantes ni s’haurà d’indemnitzar l’Argentina, perquè es considera que les papereres no són un problema per al medi ambient.
Finalment, al febrer, després d’un llarg procés judicial contra Juan María Bordaberry —el president que va cridar els militars a propiciar un cop d’estat al principi dels anys setanta—, el Tribunal Suprem va dictar sentència i el va condemnar a 30 anys de presó.