El país va continuar vivint en una situació de relatiu benestar sota la presidència de Tabaré Vázquez, del Frente Amplio. Durant la seva presidència s’han aprovat mesures capdavanteres com la llei de protecció de la població transgènere i la reforma de les pensions dels militars, considerades privilegiades. Tanmateix, la classe mitjana es va queixar de la creixent pressió fiscal, l’augment del cost de la vida, l’estancament de la reforma educativa i, en general, de la inexistència d’oportunitats laborals. El país, tot i rebre una important taxa d’immigració estrangera, pateix una emigració de joves qualificats a la recerca d’oportunitats a l’estranger, la qual cosa dibuixa un escenari complicat que hauria de solucionar el partit en el Govern de cara a les eleccions presidencials del 2109.
L’altre repte que l’Uruguai afronta són les relacions amb els dos grans veïns: l’Argentina i el nou Brasil del president Jair Bolsonaro. Per a fer-hi front, la política comercial exterior uruguaiana va reduir la dependència respecte d’aquests dos països i es va diversificar cap a altres destinacions, com ara Xile, amb el qual es va signar un tractat de lliure comerç, i Mèxic, amb un altre tractat bilateral. També les relacions amb la Xina van continuar endavant.