El país va aplanar la seva reconciliació amb la comunitat internacional, o si més no amb la Unió Europea. Al mes d'octubre, representants de la UE van acordar aixecar l'embargament d'armes sobre el país, el darrer romanent del bloqueig internacional iniciat arran dels aldarulls d'Andijan del 2005. Els grups activistes pels drets humans van protestar per aquesta decisió, que sembla motivada per raons estratègiques i econòmiques més que no pas per causes humanitàries. En efecte, Taixkent va mostrar el seu interès a participar en els projectes d'abastament energètic des d'Àsia Central a la UE. Al mateix temps, el Govern uzbek va posar seriosos inconvenients a l'establiment d'una base militar russa al país. Entretant, les relacions de l'Uzbekistan amb dos dels seus veïns, el Tadjikistan i el Kirguizistan, van continuar tenses, sobretot a causa de la incapacitat d'aquests països per pagar el deute del gas uzbek i els conseqüents talls de subministrament (i de fronteres, en ocasions) que es van produir al llarg de l'any. El president Karímov, per la seva banda, va mantenir un ferri control sobre el país que li permet afrontar sense temors les eleccions parlamentàries previstes per al 27 de desembre d'enguany.