Les relacions de l’Uzbekistan amb els seus veïns es van deteriorar notablement durant el 2010. A les ja habituals picabaralles frontereres amb el Tadjikistan, s’hi van afegir confusos esdeveniments amb el Kirguizistan. A banda de la inestabilitat ocasionada pels diversos avalots en aquest país, la minoria uzbeka del sud del Kirguizistan es va veure afectada per enfrontaments amb les autoritats i amb sectors de la població kirguisa, cosa que va provocar el desplaçament de milers de persones, moltes d’elles cap a l’Uzbekistan, des de la ciutat kirguisa d’Oix. A Taixkent es van sentir veus clamant per una intervenció armada al Kirguizistan, però el president Islam Karimov es va alçar en la veu de la moderació, oferint diàleg i demanant calma als sectors més irats.
Mentrestant, el règim de Karimov va continuar controlant qualsevol indici de llibertat de premsa o reunió al país, i van continuar els judicis contra suposats implicats en els avalots d’Andijon del 2005, amb fortes penes imposades als acusats sense possibilitats de defensa. Segons Freedom House, l’Uzbekistan és, amb el Turkmenistan, Corea del Sud, Somàlia i Birmània, un dels països amb menys llibertats civils del món.