El país va viure eleccions parlamentàries en dues voltes, el 21 de desembre de 2014 i el 4 de gener següent. Els resultats no van ser cap sorpresa: 52 escons sobre 150 van anar a parar al Partit Liberal Demòcrata de l'Uzbekistan; 36, per al Partit Democràtic del Renaixement Nacional de l'Uzbekistan; 27, per al Partit Democràtic Popular de l'Uzbekistan, i 17, per al Partit Democràtic de la Justícia Social. Tots els partits donen suport a Islom Karimov, president del país des d'abans de la seva independència. Com a curiositat, els 15 diputats restants van ser designats pel Moviment Ecològic, ja que la legislació els reserva aquests escons. En un ambient similar, el 29 de març següent es van produir eleccions presidencials, que van reelegir Karimov amb el 90,4% dels vots.
L'Uzbekistan va mantenir-se relativament fora de l'òrbita d'influència russa, malgrat els forts lligams que manté amb aquesta potència i l'important deute que l'hi lliga. Karimov va descartar, de moment, adherir el seu país a la nova Unió Eurasiàtica. Ara per ara, l'obsessió del règim va continuar sent la repressió de l'oposició, especialment islamista, i la important fuga de ciutadans uzbeks que van passar a engruixir l'Estat Islàmic. Aparentment, fins i tot un sector del Moviment Islàmic de l'Uzbekistan, un dels grups opositors més importants del país, pot ser que hagi jurat fidelitat als integristes de l'EI.