Islom Karimov, que havia dirigit l’Uzbekistan des d’abans de la seva independència, va morir el 2 de setembre, a 78 anys. Després d’un breu interregne en què el president del Senat va assumir la presidència interina, les dues cambres del Parlament van acordar nomenar nou president el primer ministre, Shavkat Mirziyoyev, considerat per pràcticament tothom l’hereu polític de Karimov. Durant anys s’havia especulat amb la possibilitat que la filla del difunt president, Gulnora Karimova, en fos la successora, però va caure en desgràcia al començament del 2014 i des de llavors està sota arrest domiciliari. Mirziyoyev va haver de sotmetre el càrrec a l’aprovació popular en unes eleccions, el 4 de desembre. El nou president va guanyar aquestes eleccions presidencials sense problemes, amb el 88,6% dels vots. La campanya va estar en tot moment dominada per l’aparell oficial, i cap altre candidat va arribar al 4% dels vots.
La nova presidència del país va mostrar continuïtat respecte a la tasca de Karimov i, per tant, amb tota probabilitat l’Uzbekistan mantindrà la seva equidistància entre la influència russa i l’occidental. Tanmateix, el nou president va anar suavitzant les relacions, sempre complicades, amb els seus veïns del Kazakhstan, el Tadjikistan i el Kirguizistan, i fins i tot va visitar aquest darrer país, amb el qual manté seriosos conflictes fronterers. Els observadors van començar a parlar d’un nou clima de distensió centreasiàtica.