Al gener es van celebrar eleccions, i els resultats van donar un arc parlamentari fragmentat, en què ningú va assolir els suports necessaris, fins que al febrer, i gràcies a una entesa d’onze partits, es va elegir primer ministre Charlot Salwai, un polític respectat i de consens, que va rebre els vots de 47 diputats dels 56, i cap vot en contra. Entre d’altres, aquest any es va aprovar, per unanimitat, la Llei del dret a la informació, que ha de garantir la transparència del Govern; es va iniciar la reforma fiscal i la de la Constitució, per tal de fixar el rol dels partits polítics i garantir l’entrada de dones al Parlament; es va estendre l’educació gratuïta dels 6 als 10 anys, i es va fer públic que el Govern subvencionarà per primera vegada l’Església, amb vora 100.000 dòlars, per donar suport a la seva tasca social. Per posar fi a la intervenció política de la policia, el president del país, Baldwin Lonsdale, va nomenar un supervisor que vetlli per la seva neutralitat. Tanmateix, a l’octubre la coalició de govern va patir les primeres disputes per la proposta de descentralitzar part del pressupost als consells locals.
A l’agost, es van confirmar les penes de presó dels parlamentaris corruptes i de l’exprimer ministre que va subornar-los, Moana Carcasses.
En l’àmbit internacional, al mes d’octubre es va signar finalment l’acord que defineix la frontera marítima amb les illes Salomó, després de trenta-dos anys de negociacions tècniques, mentre que es van mantenir els vincles privilegiats amb la Xina, país que sufraga moltes de les infraestructures de Vanuatu.
Més d’un any després del cicló Pam, el país encara es trobava en un procés molt desigual de recuperació de les infraestructures perdudes, fet pel qual, al juliol, el Banc Mundial va atorgar-li una ajuda extraordinària de 50 milions de dòlars.