Al principi de juliol, el president Baldwin Lonsdale va morir sobtadament d’un atac de cor. Després d’un ràpid procés al Parlament, se’n va elegir el successor, el també pastor presbiterià Tallis Obed Moses, que en una de les seves primeres declaracions va anunciar que l’única religió del país era el cristianisme, per tal d’alinear-se amb els que reclamen una reforma constitucional que prohibeixi les altres religions, cosa que afectaria la creixent comunitat musulmana de ben bé uns 1.000 fidels al país. Al desembre, també en clau política, l’oposició va presentar una moció de confiança al primer ministre Charlot Salwai.
Arran dels anomenats “Paradise Papers”, que assenyalen Vanuatu com una de les principals destinacions mundials dels fons irregulars, al novembre, el Govern va decretar un seguit de mesures per sortir de la llista negra del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), l’organització intergovernamental que persegueix els fluxos de capital il·lícits.
Pel que fa a l’economia, el primer ministre va presentar un pla estratègic de desenvolupament –anomenat Vanuatu 2030–, juntament amb la Unió Europea per negociar noves inversions i préstecs, a la vegada que es van renovar les relacions bilaterals amb la Xina i es va signar l’acord regional de lliure comerç PACER-Plus, promogut per Austràlia i Nova Zelanda.
El país no va quedar exempt de les catàstrofes anuals, i a l’octubre els 11.000 residents de l’illa van haver de ser evacuats per l’erupció del volcà Manaro Voui.