El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI. El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana. Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les finances i en l’ordre de prioritats del Vaticà. Quatre mesos després de la seva elecció, Bergoglio va destituir el cardenal Bertone –un dels homes forts de la cúria– com a secretari d’estat i va posar en el seu lloc Pietro Parolin –fins llavors, nunci a Veneçuela i destacat membre de l’elit diplomàtica–, fet que va provocar les ires de Bertone, el qual va denunciar la traïció de membres de la cúria. D’altra banda, va crear una comissió de vuit cardenals dels cinc continents amb l’objectiu de reformar la cúria; i, a més, va impulsar un procés de canvi normatiu i de transparència a la Banca Vaticana –l’Institut per a les Obres de Religió– després dels nombrosos escàndols de blanqueig de capitals. Al final de juny, la policia italiana va detenir l’excap comptable de l’agència patrimonial del Vaticà, el nunci Scarano, per intentar transportar 20 milions d’euros amagats a Suïssa, mentre que al cap d’uns dies va ser el director de la banca vaticana, Paolo Cipriani, l’acusat per la fiscalia italiana per presumptes operacions de blanqueig. Davant dels fets, la Comissió Pontifícia per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà va aprovar una nova legislació amb mecanismes explícits de vigilància i d’informació al servei de l’Autoritat d’Informació Financera (AIF), creada el 2010 per Ratzinger.