El procés d’obertura endegat pel papa Francesc va continuar durant l’any centrat en la reforma de la cúria i les finances, el regeneracionisme moral de les pràctiques religioses per mitjà de l’austeritat i una major tolerància vers l’homosexualitat. Amb una frenètica i mediàtica agenda, al febrer el pontífex va crear un consell d’economia format per cardenals i laics amb l’objectiu de controlar l’administració i les finances vaticanes. Al maig, va carregar durament contra els donatius de persones corruptes i va excomunicar els membres de la màfia calabresa ‘Ndrangheta. Al juny, va fer públics els resultats adversos d’una macroenquesta a catòlics d’arreu del món, encarregada per ell mateix, sobre temes com ara l’homosexualitat, el divorci i les relacions prematrimonials, entre d’altres, amb l’objectiu de generar un diagnòstic públic favorable i justificat del seu procés d’obertura.
Això no obstant, les relacions amb les Nacions Unides van ser tenses pels casos reportats d’abusos sexuals a menors –uns quatre mil acreditats–. Primer al febrer, quan un dictamen de la Comissió de l’Organització de les Nacions Unides sobre drets de la infància va responsabilitzar directament el Vaticà de desemparament dels menors, encobriment dels capellans pederastes i connivència amb la impunitat davant els abusos encara sistemàtics, i es va exigir al pontífex la destitució de càrrecs, l’entrega a la policia dels responsables i la publicació dels seus arxius. I al cap de poc, al maig, quan el Comitè sobre Prevenció de la Tortura de l’ONU va ratificar de nou la responsabilitat del Vaticà en els abusos perpetrats en tercers països per personal sota la seva autoritat i control. En aquest context, al setembre, Bergoglio va accedir al fet que es detingués la pròpia guàrdia vaticana i al fet que s’obrís un procés penal per abusos sexuals a menors amb pocs recursos durant la seva època d’ambaixador del Vaticà a Santo Domingo entre el 2008 i el 2013 del sacerdot polonès Józef Wesołowsky.