El Vaticà, mitjançant el representant diplomàtic a les Nacions Unides a Ginebra, Silvano Tomasi, va donar suport a la intervenció militar internacional contra l'Estat Islàmic. Paral·lelament, davant l'arribada de refugiats del Pròxim Orient, el papa va instar cada parròquia d'Europa a acollir una família de refugiats. Implícitament, el Vaticà va reconèixer l'Estat de Palestina, amb qui va tancar acords jurídics, religiosos, econòmics i fiscals.
La Santa Seu, donant continuïtat al procés d'obertura iniciat per Jorge Bergoglio, va firmar un acord fiscal amb el Govern italià per a deixar de ser un paradís fiscal, en el qual s'inclou l'intercanvi d'informació bancària des del 2009 i la possibilitat de repatriar capitals.
El nomenament de Laurent Stefanini com a ambaixador francès al Vaticà va tensar les relacions entre institucions, ja que la Santa Seu no hi va donar el plàcet, en un gest interpretat com a rebuig per l'orientació sexual del diplomàtic.
Un nou cas de filtració de documents ("Vatileaks 2") va ocórrer al final d'any, i el capellà espanyol Lucio Ángel Vallejo i la italiana Francesca Chaouqui, els quals treballaven en la comissió creada pel papa l'any 2013 per a revisar i reformar les finances vaticanes, van ser imputats per robatori i difusió de documentació reservada de l'Estat papal.