El papa Francesc va continuar la seva línia activa de resistència oberta i pública als hàbits conservadors de la Santa Seu. Un fet sobre el qual ha sustentat gran part de la seva legitimitat. Tant és així, que una enquesta d’opinió global publicada al març va trobar que els seus admiradors superaven, en una relació de quatre a un, els detractors de la direcció que està prenent l’Església.
El papa es va marcar com a objectius continuar amb la reforma financera del Vaticà, obrir les investigacions necessàries sobre els casos de pederàstia i oferir escletxes que permetin canviar la situació de les dones a l’Església. En clau financera, va crear un nou superdepartament financer, encapçalat per un cardenal australià, George Pell, amb la missió de desactivar els riscos sobre la posició financera del Vaticà a l’estranger.
Tanmateix, entre els esforços de l’Església per conservar un paper aparentment de certa independència en les seves relacions internacionals, el secretari d’estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va promoure una cimera a Caracas entre el president veneçolà, Nicolás Maduro, i alguns dels seus oponents, en un intent de desbloquejar els esforços de les organitzacions caritatives religioses per a alleujar la crisi humanitària a Veneçuela, un país de profundes arrels catòliques i sacsejat per protestes nacionals d’alta intensitat promogudes pel sector antichavista.