Al mes de febrer es va convocar de nou a la població veneçolana a un referèndum per a decidir la possible reelecció indefinida del president, després que l'Assemblea Nacional va haver aprovat una esmena constitucional sobre el cas al gener. Aquesta nova fita plebiscitària va posar un altre cop en evidència el nivell de polarització política que viu el país, ja que el president Chávez va tornar a la càrrega després d'haver perdut un referèndum sobre la mateixa qüestió al desembre del 2007. En aquesta ocasió va guanyar la proposta de reelecció, amb el 54% a favor i el 46% en contra, però l'oposició, que va denunciar l'abús governamental en la utilització de l'aparell de l'estat en favor del president Chávez, va poder comprovar que malgrat les divisions internes encara té una força important entre l'electorat. La confirmació del referèndum va animar el president Chávez a continuar reforçant el règim amb nous instruments de poder, i a l'octubre va crear un cos de civils anomenat la milícia bolivariana, destinat aintervenir juntament amb l'exèrcit per mantenir l'ordre durant els períodes d'estat d'excepció.
En l'àmbit econòmic, el Govern va haver d'afrontar les conseqüències de la crisi internacional, que afecta particularment Veneçuela per la disminució dels preus del petroli, la principal font d'ingressos externs i també una de les principals aportacions a les finances públiques. En les previsions pressupostàries per a l'any 2009 s'havia comptat amb un preu mitjà anual de 60 dòlars per barril, però a l'hora de la veritat aquest no va anar més enllà dels 40 dòlars, la qual cosa va obligar el Govern a aplicar un pla de contenció en la despesa pública i a assumir un augment del dèficit públic, a més d'apujar altres rangs impositius com ara l'IVA. Els resultats indiquen que la inflació va continuar desbocada per sobre del 30%, la taxa més elevada de tota la regió llatinoamericana, i el PIB va caure un 2%.
En l'àmbit de la política exterior, el president Chávez va continuar desplegant un important activisme al continent americà per fer avançar l'aliança de països anomenada ALBA, amb la qual pretén refermar el seu lideratge continental i, alhora, aglutinar l'oposició als Estats Units. En aquest sentit, al juny va aconseguir la incorporació de l'Equador a l'organisme, que ja té nou membres (Antigua i Barbuda, Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, Veneçuela, Equador, Hondures, Nicaragua, Cuba i Bolívia). Després, a l'octubre, en la reunió de l'ALBA, es va adoptar la decisió d'anar cap a la creació d'una moneda comuna, el sucre, iniciant provisionalment un mecanisme de pagaments per compensacions que permeti anar substituint el dòlar com a moneda de referència en el comerç entre els països membres. Finalment, Hugo Chávez va pugnar molt activament en la crisi hondurenya en favor del president Zelaya i va encapçalar les denúncies de la regió llatinoamericana contra el Govern colpista de Micheletti.