Veneçuela va signar un conveni econòmic amb l’Argentina (en la foto, moment de la signatura dels ministres d’Economia dels dos països)
© Presidencia de la Nación Argentina
Les eleccions legislatives del mes de setembre van omplir l’agenda política de l’any, marcada pel manteniment de la confrontació i la polarització, que es va aguditzar per la progressiva caiguda de les expectatives del Partit Socialista Unificat de Veneçuela (PSUV) del president Hugo Chávez, mentre que el suport popular als grups de l’oposició va anar en augment.
Aquests darrers van reconèixer que el boicot a les eleccions parlamentàries del 2005 havia estat un error que havia deixat el camí lliure a Chávez per a aprovar unes reformes que reforçaven el seu poder autoritari. A més, els resultats del referèndum de l’any anterior —que, tot i que per molt poc, van permetre al president Chávez presentar-se a la reelecció— van ser un senyal que va animar l’oposició a continuar en la línia encetada i lluitar per limitar el control del poder presidencial. En conseqüència, els dirigents de divuit partits opositors van acordar organitzar una plataforma unificada, anomenada Mesa de la Unidad Democràtica (MUD), que va presentar candidats comuns.
Després de les eleccions del setembre, els resultats van mostrar l’empenta de l’oposició per començar a equilibrar la balança de poder des de l’Assemblea Nacional, si bé encara no es pot forçar una alternativa, entre altres motius, per les restriccions de la nova llei electoral aprovada en el temps d’àmplia majoria dels partidaris de Chávez. Malgrat haver guanyat l’oposició una mica més de la meitat dels vots en el còmput nacional, la nova estructuració de les circumscripcions electorals va afavorir els candidats del PSUV com a grup majoritari, però les condicions actuals són insuficients per a aprovar lleis que requereixen una majoria qualificada.
Respecte a la situació econòmica, el Govern va continuar amb la política de nacionalitzacions d’empreses en els sectors bancari, alimentari, industrial i comercial, però no va aconseguir redreçar la caiguda en la producció ni frenar la inflació. Per segon any consecutiu, les previsions de baixada del PIB es van acostar al 3%, mentre que l’índex de preus no va baixar del 30%. A més, la despesa pública es va incrementar notablement, en gran part per la conjuntura electoral i la necessitat del Govern de remuntar les expectatives adverses.
Al desembre, Chávez va decretar una llei orgànica per crear el Fons Simón Bolívar per a la Reconstrucció per paliar els danys dels darrers aiguats al país.
Finalment, en la política exterior, Veneçuela va continuar reforçant les relacions amb Rússia, amb la signatura de nous convenis econòmics a l’abril, i amb el Brasil i l’Argentina.