El Vaticà va fer de mediador amb el Govern veneçolà per a l’alliberament de l’opositor Leopoldo López (en la foto, el dirigent de l’oposició abans de ser empresonat)
© leopoldolopez.com
Els resultats de les eleccions legislatives de final del 2015 van significar un important canvi polític, que es va traduir en una majoria de vots i d’escons en favor de les forces que donaven suport a la plataforma unificada opositora, anomenada Mesa de la Unitat Democràtica (MUD). Amb aquests antecedents, els opositors es van proposar de tirar endavant la convocatòria d’un referèndum per a tractar de destituir el president Maduro, seguint els procediments establerts per al cas en la Constitució de Veneçuela. El Govern, però, va desestimar de bon principi aquesta possibilitat legal, i els opositors van encetar una campanya de mobilitzacions, fins que el Govern va haver d’acceptar la convocatòria. La situació es va resoldre temporalment al final d’estiu, gràcies a una mediació internacional patrocinada inicialment per la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) i la Organització dels Estats Americans (OEA), a la qual es va incorporar el Vaticà per complir la petició de l’oposició veneçolana i que també va mitjançar per demanar la sortida de la presó del dirigent opositor Leopoldo López.
Poc després, però, quan ja s’havia iniciat la recollida de signatures per a formular la petició del referèndum (un mínim del 20% del registre electoral), el procés va ser suspès el 20 d’octubre pel Consell Nacional Electoral (CNE), perquè els tribunals de sis estats havien anul·lat el procediment en els seus territoris al·legant acusacions de frau. D’aquesta manera, es va tornar a aguditzar la crisi política amb acusacions mútues entre Govern i oposició, fins al punt que es van trencar totes les relacions. El Govern es va basar en les denúncies per frau durant la recollida de signatures i va prohibir sortir del país als principals líders opositors, entre els quals hi havia Henrique Capriles i Jesús Torrealba, fins que els tribunals no dirimissin sobre les causes de frau electoral imputades. D’altra banda, els diputats opositors van acusar el Govern de boicotejar el procés que havia de dur al referèndum, i durant una sessió parlamentària especial celebrada el 23 d’octubre es van declarar en rebel·lia. També van acusar el Govern de fer pràcticament un cop d’estat amb l’anul·lació del procediment referendari, i van acabar reclamant un judici polític contra el president Maduro. Mentrestant, les manifestacions i les marxes públiques en favor del Govern i dels opositors es van anar succeint consecutivament. Per a mirar de superar la situació d’encallament de la crisi i la ruptura de relacions entre el Govern i l’oposició, es va haver de recórrer novament a la mediació internacional, en aquesta ocasió, amb el patrocini del papa Francesc i la UNASUR, però després de tres trobades per a tractar d’aproximar les posicions, els dirigents opositors van anunciar que es retiraven de la taula negociadora i tornaven a les mobilitzacions al carrer.
La situació econòmica es va anar agreujant encara més per la persistència en l’estancament dels preus del petroli i la consegüent davallada dels ingressos externs, fet que va obligar el país a reduir dràsticament les importacions gairebé un 45% per tal d’evitar un desequilibri en la balança de pagaments i una pujada encara més descontrolada del deute internacional. També, per a poder mantenir mínimament els comptes exteriors sota control, el Govern va haver de fer una altra operació internacional de canvi de deute de la petroliera estatal (PDVSA), a més de renegociar els deutes amb la Xina i Rússia, però amb la conseqüència d’esgotar pràcticament les reserves internacionals. Les repercussions d’aquest ajustament extern tan dràstic es van notar extraordinàriament en l’economia interior, amb una caiguda del PIB que podria arribar al 10%, unes dades d’inflació que ja són difícils de calcular perquè superen els tres dígits i una devaluació continuada de la moneda. Per a contrarestar aquesta situació, a final d’any el president Maduro va anunciar noves mesures d’intervenció estatal per a recuperar el control públic sobre l’economia.
En política exterior van destacar, entre altres qüestions, les complicacions sobre la situació de Veneçuela com a membre del Mercosur, perquè els països fundadors de l’organisme (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) van plantejar reticències a entregar al Govern de Caracas el mandat de la presidència rotatòria que li pertocava per tanda en el segon semestre de l’any. Al desembre van decidir, fins i tot, la suspensió temporal de la condició de membre a Veneçuela fins que no resolgués el conflicte polític intern.