L’any 2013, el Govern del Vietnam es va veure exposat a les dures crítiques de l’opinió pública, a causa de la persistència dels casos de corrupció i la percepció d’inacció política, en un context marcat per la inestabilitat econòmica.
Els problemes en el sector financer van situar el creixement anual del Vietnam en el 5,2%. Els esforços del Govern per abaixar els tipus d’interès i establir mecanismes de coordinació i reestructuració del sector bancari no van poder evitar la caiguda de la inversió estrangera i de la demanda creditícia, factors clau en l’alentiment de l’economia vietnamita. Tanmateix, hi va haver indicadors positius, com un increment de les exportacions de productes tecnològics manufacturats al país i una desacceleració de la inflació, passant del 20% a l’octubre del 2011 al 6,8% al setembre del 2013.
En l’àmbit polític, al juny, el Govern es va sotmetre al primer vot de confiança a l’Assemblea Nacional, en un intent d’oferir una imatge de transparència i rendició de comptes davant de la creixent agitació social. El president, Truong Tan Sang, va ser avalat pel 66,3% dels vots de la cambra, mentre que el primer ministre, Nguyen Tan Dung, només en va obtenir el 42,2%, i Nguyen Van Binh, el governador del Banc Estatal del Vietnam, el 17,7%.
Malgrat els esforços destacats per recuperar la confiança de l’opinió pública, el Govern de Truong Tan Sang va mantenir una enorme restricció en les llibertats individuals dels seus ciutadans. A l’agost, el Govern va aprovar la Llei d’internet, que limitava l’accés dels usuaris vietnamites a les xarxes socials i blogs i prohibia la transmissió d’informació extreta dels mitjans de comunicació. El Govern també va mantenir la seva particular lluita contra els dissidents, molts d’ells activistes a la xarxa, amb la condemna de dotzenes d’acusats. Irònicament, al final de juliol, el Vietnam va sol·licitar l’entrada al Consell de les Nacions Unides per als drets humans per al període 2014-16.
A l’estiu, Truong Tan Sang va acordar amb Barack Obama establir un marc de cooperació en afers diplomàtics, polítics, de comerç, ciència, educació, medi ambient, seguretat i drets humans. D’altra banda, la relació amb la Xina va continuar marcada per la disputa de sobirania de les illes Paracel.