L’actualitat política del país va estar marcada l’any 2014 per l’enrariment de les relacions amb la Xina a causa de les disputes territorials al mar del Sud. Al maig, una companyia d’energia estatal xinesa va instal·lar una plataforma petroliera dins la zona econòmica exclusiva (ZEE) reclamada pel Vietnam, prop de les illes Paracel. Dies més tard, l’enfonsament d’un vaixell pesquer vietnamita després d’un xoc amb una embarcació xinesa va desencadenar nombroses protestes contra el gegant asiàtic i diversos atacs a fàbriques amb treballadors xinesos, en què van morir almenys quatre persones. La pressió va fer que, a mitjan juliol, l’equip de perforació de la plataforma es retirés a l’illa xinesa de Hainan. Immediatament després, els dirigents del Partit Comunista del Vietnam van impulsar una roda de contactes per refer les relacions amb el país veí que va culminar, al novembre, amb el compromís del president, Truong Tan Sang, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, de reprendre el diàleg sobre la sobirania de les illes Paracel i Spratly, també sota disputa. El Govern vietnamita, però, també va buscar el suport d’altres potències. A l’agost, alts funcionaris de l’Índia i el Japó van visitar Hanoi i, a l’octubre, el secretari d’estat nord-americà, John Kerry, va anunciar que els Estats Units alleujarien parcialment la llarga prohibició (des del 1984) de la venda d’armes al Vietnam.
La tensió amb la Xina va tenir un efecte evident en l’economia vietnamita. Al juny, el turisme provinent de la República Popular va caure el 29,5% i el comerç entre ambdós països es va alentir, fet determinant perquè l’any 2014 el creixement econòmic fos el mateix que l’any anterior, el 5,2%. Amb tot, també hi va haver indicadors positius. Les reformes de l’any 2013 al sector bancari, amb una expansió del crèdit i la baixada dels tipus d’interès, van estimular el consum privat, la recuperació del mercat immobiliari i un increment de la inversió estrangera. La inflació els vuit primers mesos de l’any es va reduir als nivells del 2003, amb el 4,2%, a causa d’una estabilització global dels preus del petroli i més oferta en el subministrament d’aliments. El país, però, va arrossegar elevades desigualtats socioeconòmiques, tal com va denunciar al novembre un informe de la Comissió de Drets Socials, Econòmics i Culturals de les Nacions Unides. Les mesures contra la corrupció impulsades pel Govern l’any anterior tampoc van donar resultats, en un sistema marcat per l’opacitat i l’escassa participació ciutadana.
L’acció de govern també es va continuar qüestionant per la persecució dels dissidents polítics i de les restriccions a la llibertat d’expressió, tot i que el discurs oficial va defensar un major compromís amb els drets humans i les manifestacions tolerades del mes de maig es van presentar com un exemple d’obertura política. La pressió dels Estats Units i diverses ONG va fer que, a final d’any, el Govern alliberés l’opositor Dieu Cay, que havia passat diversos períodes en aïllament i havia emprès vagues de fam per a denunciar maltractaments a la presó.