El Vietnam va continuar sota el control de l’ala conservadora del Partit Comunista del Vietnam (PCV), la renovació el 2016 per cinc anys de Nguyen Phu Trong al capdavant de la Secretaria General de l’organització. La lluita contra la corrupció va ser una de les prioritats del nou politburó, en una implacable campanya que va gaudir d’una àmplia aprovació de l’opinió pública. Un total de 51 ex-alts càrrecs d’empreses energètiques i bancs van ser processats per la justícia al llarg de l’any, acusats de mala gestió i de pèrdues de fins a 69 milions de dòlars sota el mandat de l’antic primer ministre, el reformista Nguyen Tan Dung. Al maig, el secretari del PCV a Ho Chi Minh, Dinh La Thang, va ser expulsat per haver malversat diners de l’empresa estatal PetroVietnam. Al setembre, un tribunal de Hanoi va condemnar a mort el també expresident de l’entitat, Nguyen Xuan Son, hores després d’haver dictaminat cadena perpètua per al magnat Ha Van Tham, acusat d’abús de poder i corrupció. El desmantellament de la xarxa clientelista de Dung va limitar la seva influència política, cada cop més residual.
El Vietnam va continuar atemptant contra qualsevol alternativa al pensament únic, escudant-se en un codi penal imprecís que establia penes de fins a 20 anys de presó per a qualsevol desafiament al règim. Més de cent persones restaven empresonades per raons polítiques i es van continuar perseguint durament els activistes polítics.
Al juliol, el Banc Estatal del Vietnam va aplicar la primera retallada en els tipus d’interès en tres anys, fet que va suposar un estímul per a l’activitat empresarial, una de les propostes del Pla de desenvolupament socioeconòmic 2016-2020. Al mateix temps, les exportacions van créixer al llarg de l’any, gràcies a l’obertura de noves fàbriques i a l’increment del preu de les primeres matèries. El Vietnam va tancar el 2017 amb un fort creixement del PIB del 6,7%.
En matèria de relacions internacionals, l’any va estar protagonitzat pels equilibris de Trong entre la Xina i els Estats Units. D’una banda, el Vietnam va ser un dels pocs països de la regió que va desafiar les pretensions territorials de la Xina al mar del Sud de la Xina. De l’altra, al maig, en visita oficial a la Casa Blanca, el primer ministre Nguyen Xuan Phuc, va iniciar el camí per a cooperar més en matèria militar amb la nova administració Trump. El Vietnam també es va apropar a l’Índia, amb la qual ja havia començat l’explotació conjunta de reserves petrolíferes i, al novembre, Phuc es va reunir amb el seu homòleg japonès, Shinzo Abe, per tancar nous acords en matèria de seguretat. Aquesta nova estratègia incomodava la Xina, que, al juny, va cancel·lar una reunió prevista entre comandaments militars d’alt nivell per pressionar el Vietnam perquè aturés l’exploració de petroli i gas en les aigües disputades de les illes Spratly. Un mes després, els respectius ministres d’Afers Exteriors van decidir no reunir-se a Manila durant la cimera de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN). Amb tot, la tardor va estar marcada per diversos gestos de distensió, tant en el marc del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, celebrat a Da Nang, com en la visita oficial de Xi Jinping a Hanoi. Per fer front al creixent sentiment nacionalista i antixinès al país, les qüestions territorials van quedar fora de l’agenda política i el Vietnam va veure amb bons ulls la predisposició de la Xina a negociar un codi de conducta per a les disputes territorials a la zona. El règim va signar diversos acords de cooperació econòmica en matèria tèxtil, d’infraestructures i agricultura. El Vietnam es va erigir com un ferm defensor del Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructura, impulsat per la Xina, i va proposar una revisió de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TTP), que havia quedat en suspens al gener, després que Donald Trump retirés els Estats Units d’aquest pacte.