El darrer any del seu mandat, la presidenta Michelle Bachelet va haver de fer front a la recessió econòmica provocada per la crisi internacional. La caiguda dels preus de les primeres matèries va afectar el coure, el principal producte d'exportació de Xile, i la depreciació del dòlar va tenir conseqüències negatives per a les exportacions de fruites, peix i altres productes alimentaris. També va haver un descens força acusat del consum intern, al voltant del 6%, que va influir en un augment significatiu de l'atur. En definitiva, les previsions van indicar una caiguda del PIB propera al 2%, junt amb un repunt de la inflació fins al 10%. Davant d'aquesta perspectiva, el Govern va destinar més de 4.000 dòlars al pla de reactivació de l'economia, a part de continuar donant ajuts directes a uns 3 milions de persones molt necessitades dins el programa anomenat Xile Solidari. Més endavant, al setembre, Bachelet va crear una comissió ministerial amb l'objectiu d'accelerar els processos d'inversió per a reactivar l'economia i procurar recuperar el creixement l'any 2010. En el balanç final del mandat, i malgrat totes les adversitats, en una enquesta publicada a l'octubre Bachelet va obtenir un 80% d'aprovació sobre el conjunt de la seva obra de Govern.
Mentrestant, els partits i líders polítics van ocupar bona part de l'any a la carrera electoral per als comicis presidencials i legislatius del mes de desembre. Per primera vegada es va presentar un candidat alternatiu escindit de la Concertació Democràtica (CD), Marcos Enríquez-Ominami, pugnant pel vot del segment que dóna suport a la coalició de partits de centreesquerra que ha governat Xile els darrers vint anys, des de la recuperació de la democràcia. Això va afectar els suports al líder oficial de la Concertació, el senador democratacristià Eduardo Frei, que es tornava a presentar després d'un mandat presidencial complert entre el 1994 i el 2000. Per la seva banda, la coalició opositora, allunyada de disputes internes, i el seu líder, Sebastián Piñera, van encetar amb força la campanya, situant-se des d'un bon principi en el primer lloc de les preferències en totes les enquestes. El 12 de desembre es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials, en la qual Sebastián Piñera va obtenir el 45% dels vots enfront del 32% d'Eduardo Frei. La segona volta tindrà lloc el 17 de gener del 2010.
Pel que fa a l'exterior, el Govern de Xile va continuar amb la política de normalització de relacions amb tots els països i també amb la prioritat en la negociació d'acords de lliure comerç, que ja s'acosten a la trentena. Al mes de febrer, la presidenta Bachelet va viatjar a Cuba i es va reunir amb totes les autoritats, incloent-hi Fidel Castro, i també a Hondures. Després, al juliol, va anar al Brasil per reforçar les relacions bilaterals, especialment els lligams empresarials i econòmics. Finalment, respecte als acords comercials, el primer semestre de l'any van entrar en vigor els convenis signats amb Austràlia, el Perú i Colòmbia; després, al juliol, es va signar el tractat amb Turquia i a l'octubre es van encetar les negociacions amb el Vietnam.