En la situació econòmica va continuar la dinàmica de recuperació, amb un bon ritme de creixement del PIB, fregant el 6%. Una part d’aquest dinamisme, el van motivar les inversions aplicades a la reconstrucció després del terratrèmol seguit d’un tsunami que l’any anterior havia afectat àmplies zones del país. Igualment va ser important l’augment continuat de la demanda interna impulsada pel consum particular, mentre que l’estabilització de la demanda internacional de productes de la mineria i agroalimentaris va afavorir una millora de les exportacions xilenes. Com a conseqüència de l’estabilització i de la bona conjuntura es va expandir una mica més el mercat laboral, encara que va persistir una bossa d’economia submergida. També va créixer el valor nominal dels salaris, però l’augment de la inflació ho va neutralitzar en bona part.
Tanmateix, el panorama de bonança econòmica no va poder ocultar algunes de les vulnerabilitats del model de desenvolupament que està molt lligat al cicle internacional dels preus i de les vendes de matèries primeres, i al qual manca una diversificació en l’estructura econòmica interna que permeti la creació de més llocs de treball qualificats als quals aspiren les noves classes mitjanes emergents.
La consciència ciutadana que protesta contra la carestia dels serveis públics universals (pensions i bona part de la salut i l’educació, que des de fa temps estan en mans de la iniciativa privada) va continuar creixent, i en aquest context van esclatar algunes tensions socials, en particular el perllongat conflicte de mobilitzacions dels estudiants universitaris per a canviar el model del sistema educatiu, que consideren llastrat per la privatització i que redueix la capacitat de mobilitat social. Per això, l’eix de la demanda va ser el canvi de model de finançament a crèdit per un sistema públic de beques.
Les protestes també van assenyalar la manca de lideratge i l’estil gerencial del president Piñera, mancat d’un impuls polític que vagi més enllà del fet d’administrar el dia a dia del país, i van expressar un desencantament amb la poca iniciativa de l’oposició. D’aquesta manera, el debat crític es va instal·lar entre l’opinió pública i va anar pujant de to fins a demanar reformes estructurals, des de la Constitució fins al sistema electoral, perquè es considera que l’actual model polític presenta problemes de representativitat i de renovació de la classe política. En aquest sentit, alguns observadors consideren que el moviment ciutadà de protesta sorgit a Xile entronca amb altres moviments internacionals de joves indignats que demanen un canvi radical en el model de democràcia.
Finalment, en el decurs d’una llarga investigació ordenada per la justícia a instàncies dels familiars de Salvador Allende, es va exhumar el cos del president per fer-ne una darrera autòpsia, en la qual va participar un ampli equip d’experts internacionals, que va determinar que realment Allende es va suïcidar i no va ser assassinat.