Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina. Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB. La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’automòbils. La inflació va seguir en nivells moderats, entorn del 2,6%, i la taxa d’atur es va mantenir extraordinàriament baixa gràcies a la consolidació del dinamisme econòmic intern. Però les previsions de final d’any ja van mostrar una moderació del consum que seguirà l’any 2014, perquè el nivell dels estalvis ha anat minvant. Finalment, les inversions estrangeres van continuar arribant a bon ritme, tant en el sector miner com en altres vinculats a serveis i telecomunicacions.
Però, malgrat la bonança econòmica, en un país on la classe mitjana està creixent i demana un millor repartiment de la riquesa, van persistir algunes tensions socials latents que van tenir diferents expressions de protesta sectorial i generacional. Per un cantó, els estudiants van continuar lluitant perquè no veuen un futur laboral en el qual poder recuperar la forta inversió en els estudis, ja que les matrícules tenen uns preus molt elevats. I, per l’altre, els usuaris de la sanitat van protestar per la degradació del servei i la gent gran perquè tem no poder assolir una jubilació digna. En aquest context de relativa agitació social, amb demandes socials creixents, les eleccions generals van propiciar un debat de grans propostes sobre les quals les principals candidates tenien opcions molt diferenciades.
Així, Michelle Bachelet, la candidata de la coalició opositora de centreesquerra Nueva Mayoría, es va mostrar partidària d’una reforma del sistema polític –amb una nova constitució–, d’una renovació del sistema educatiu i d’una reforma en profunditat del sistema tributari. En canvi, Evelyn Matthei, la candidata de la coalició de centredreta Alianza por Chile, que ha governat els darrers quatre anys amb el mandat del president Piñera, es va oposar a aquestes propostes. Amb aquests antecedents, els resultats de les eleccions legislatives del 17 de novembre van confirmar les expectatives de canvi i es va produir un gir important en la composició de la Cambra de Diputats i del Senat. Els partits de la coalició Nueva Mayoría van aconseguir 68 diputats i 21 senadors, mentre que els de l’Alianza por Chile van obtenir 48 diputats i 16 senadors. Però aquests resultats no són suficients per a poder dur a terme les grans reformes previstes pel centreesquerra, que s’hauran de negociar entre les dues coalicions. En el cas de les eleccions presidencials, Bachelet va aconseguir el 46,68% dels vots, mentre que Matthei, només el 25,01%. Però la victòria no va ser suficient per a donar la presidència a Bachelet, en no arribar a la majoria absoluta requerida constitucionalment, i ambdues candidates es van enfrontar en una segona volta el 15 de desembre, que va guanyar definitivament Bachelet.