Després de guanyar les eleccions al final del 2013, al gener la presidenta Michelle Bachelet va encetar un nou mandat de govern en què havia de posar en marxa l’ampli programa de reformes que va defensar en la campanya electoral. Entre aquestes destaquen la reforma educativa, sobre la qual va prometre establir un sistema gratuït universal, i la reforma tributària necessària per a obtenir els recursos indispensables per a pal·liar les desigualtats creixents, i també per a finançar les reformes esmentades. Entremig, però, la presidenta va haver de negociar molt a fons cada una de les seves propostes, perquè en les eleccions legislatives no havia obtingut una majoria suficient per a poder dur a terme el seu programa de govern. També es va trobar amb algunes dificultats en les files de la seva pròpia coalició, en què conviuen diverses ideologies, des dels democratacristians fins als socialistes i els comunistes.
Les primeres divergències es van posar de manifest molt clarament a l’hora de definir els límits de la reforma educativa, especialment en el tractament que s’havia de donar al gran conglomerat d’institucions privades que hi ha al país. En concret, el debat es va centrar entorn de la diferent qualitat de l’ensenyament públic i del privat, i a la vegada sobre la possibilitat de frenar la finalitat de lucre que impera en molts dels centres escolars. Però aquest debat també es va traslladar al carrer, on les organitzacions estudiantils van fer bandera a favor d’una reforma més audaç en el sentit universal i gratuït, mentre que les organitzacions de pares i propietaris d’escoles privades, junt amb la jerarquia eclesiàstica, van reclamar el manteniment de la possibilitat de seleccionar alumnes i també d’algun tipus de pagament addicional.
Igualment, les contradiccions internes es van reproduir amb la reforma tributària, que després de ser aprovada pels diputats va ser retallada al Senat per les pressions dels sectors més moderats de la coalició de govern. Malgrat tot, en la reforma es va aprovar un augment dels gravàmens aplicats als beneficis empresarials, que progressivament passaran del 20% al 27%, així com un increment dels impostos a les rendes més altes.
Al mes de setembre, una altra preocupació social es va produir arran de l’esclat d’unes quantes bombes en diferents indrets, que van fer témer a la població que es pogués produir una escalada de violència política.
En l’àmbit econòmic, el Govern va anunciar que no es compliria la projecció inicial d’augment del PIB del 3,4%, atès que al final de l’any no es va arribar més enllà del 2%. En aquesta desacceleració va influir la baixa en les exportacions, molt afectades per la reducció de la demanda mundial, i en el consum intern.
Finalment, en l’àmbit exterior es van reiterar els problemes fronterers pels límits marítims amb el Perú i Bolívia, mentre que la presidenta Bachelet va apostar per la continuïtat en les relacions amb la resta de països llatinoamericans.