La presidenta, Michelle Bachelet, va tenir alguns problemes polítics a principi d'any, quan es va veure esquitxada per un cas de corrupció en què estava implicat un fill seu. D'altra banda, al mes de maig va decidir remodelar el Govern, per tractar de superar les dificultats que estava tenint per a tirar endavant les lleis que havien de posar en marxa les reformes a les quals s'havia compromès, en particular la dels sistemes educatiu i laboral. Cal recordar que Bachelet ha de fer front a l'oposició, a la vegada que ha de fer equilibris polítics dins la coalició que li dóna suport, ja que, al seu si, hi conviuen diferents ideologies que van des dels democratacristians fins als socialistes i els comunistes. Igualment va haver de tenir en compte la reacció social enmig dels debats dels projectes legislatius de les reformes, ja que els sindicats i els estudiants s'havien mobilitzat amb força els darrers anys per reivindicar canvis substantius.
En aquest context, mentre s'estava discutint al Congrés la Llei d'educació, els professors van anar a la vaga perquè no estaven d'acord ni amb el nou estatut del docent ni amb les escales retributives. Després van ser els estudiants els que van protestar contra la manca de concreció del calendari d'aplicació de la gratuïtat en l'ensenyament superior, que s'havia promès que entraria en vigor al principi de l'any 2016, però que enguany no semblava segur.
Respecte a la reforma laboral, quan al juny va ser aprovada en primera lectura al Congrés dels Diputats, va rebre fortes crítiques de l'oposició i de la patronal, en particular per la reglamentació del dret de vaga i també pel que van considerar una concessió excessiva de poder als sindicats, ja que passaven a ser els actors primordials en les negociacions dels convenis col·lectius. Però també va ser rebuda amb grans reticències pels sindicats, que demanaven la possibilitat d'estendre els beneficis dels acords de la negociació laboral a tots els treballadors de cada sector, independentment de si estan afiliats a algun sindicat o no, i no haver de negociar empresa per empresa.
Les catàstrofes per causa de fenòmens naturals van afectar el país en diferents moments de l'any. Al març va entrar en erupció el volcà Villarrica, situat al sud del país, mentre que al mateix mes es van produir grans inundacions i desbordaments dels rius a la regió d'Atacama, situada al nord, per causa d'un episodi excepcional de pluges. Més endavant, al setembre es va produir un fort terratrèmol i posteriorment un tsunami, que va afectar prop de 15.000 habitants d'una regió situada al nord de la capital, Santiago.
Pel que fa a la situació econòmica, va perdurar l'estancament de les exportacions, afectat per la reducció de la demanda de coure i per l'evolució descendent dels preus internacionals dels productes de la mineria, però, a canvi, van repuntar les exportacions de productes agropecuaris. També va afavorir al balanç del sector exterior de l'economia xilena la baixada dels preus en la importació de combustibles, especialment el gas i el petroli. D'altra banda, el consum i la inversió privada es van mantenir en posicions moderades, per la qual cosa el creixement del PIB en un 2% es va sostenir fonamentalment per la despesa i la inversió públiques.
En la política exterior, es van reactivar les diferències en les relacions bilaterals amb Bolívia pels problemes fronterers dels límits marítims i la demanda presentada pel Govern bolivià davant del Tribunal Internacional de la Haia el 2013. Durant la visita del papa Francesc es va mencionar la possibilitat que el pontífex actués com a mediador en el conflicte i com a garant per a tractar de restablir les relacions diplomàtiques entre ambdós països. També Xile va signar l'Acord Transpacífic (TPP), en què participen, entre d'altres, els Estats Units, Mèxic, el Perú, el Canadà, Austràlia i el Japó.