Manifestació a la regió xilena de Chiloé contra la sobreexplotació de la pesca del salmó i contra la contaminació marina
© Radio del Mar
Les eleccions municipals celebrades a l’octubre van suposar un test molt rellevant per a les eleccions presidencials i legislatives del 2017. Les candidatures patrocinades per l’aliança de centreesquerra Nova Majoria, que és la que dóna suport a la presidenta Bachelet, van ser derrotades, mentre que la coalició opositora Chile Vamos, que té el suport de l’expresident Sebastián Piñera i els partits de la dreta xilena, va guanyar en el còmput global i també en les principals capitals del país, encara que l’abstenció va ser molt elevada, entorn del 65%.
En l’àmbit social, la conflictivitat a l’entorn del món educatiu es va mantenir al llarg de l’any, i el Govern va tenir problemes amb l’avantprojecte de reforma laboral, que va ser parcialment rebutjat pel Tribunal Constitucional en la part que feia referència al paper preponderant dels sindicats en les negociacions. Aquesta era una demanda de l’oposició conservadora, que va celebrar la sentència, mentre que el Govern va lamentar que en el futur les relacions laborals puguin caure en una conflictivitat que haurà de dirimir la justícia.
D’altra banda, Bachelet es va veure inicialment involucrada en un afer de corrupció en què estava imputada la seva jove, Natalia Compagnon, però finalment la Fiscalia va descartar cap implicació directa de la presidenta.
Respecte a les qüestions de la recuperació de la memòria històrica, en el llarg procés judicial contra els membres de les forces armades que van violar els drets humans durant l’etapa de govern del dictador Pinochet, al setembre va ser ratificada per la Cort Suprema la pena de presó contra els militars que van torturar poc després del cop d’estat del 1973 el general Alberto Bachelet, pare de l’actual presidenta. Un jutge va reobrir el cas anomenat "la caravana de la mort", en què un centenar de presoners polítics van ser assassinats pels militars que els havien de custodiar. També es va aconseguir, per primera vegada, la desclassificació de documents dels arxius oficials en què hi ha reflectits els casos de tortures durant el mateix període.
La situació econòmica es va mantenir estacionària, amb un creixement del PIB relativament feble entorn de l’1,5%. La demanda interna va ser inferior a la de l’exercici anterior i la situació del sector extern tampoc va millorar, amb un descens de les exportacions a la Xina i un context econòmic poc favorable entre els principals clients dels països veïns. Per a pal·liar aquestes mancances, el Govern fa temps que vol impulsar una estratègia per a diversificar les exportacions xilenes, que depenen del coure en un grau molt elevat, però la qüestió és que en els nous sectors també hi van aparèixer problemes. Un és la pesca del salmó, que pateix una sobreexplotació considerable, a banda d’altres dificultats naturals –com va ser enguany el cas de les marees vermelles–. A més, de moment no hi va haver entesa entre el Govern i els agents econòmics que intervenen per a cercar solucions. En aquest context els pescadors artesanals es van considerar abandonats per les autoritats i es van mobilitzar contra el Govern, fet que va provocar un conflicte que es va allargar durant mesos.
En l’àmbit de la política exterior es van continuar complicant les relacions amb Bolívia, en aquesta ocasió per l’obertura d’un altre conflicte fronterer a la zona del riu Silala. D’altra banda, a l’octubre Xile i l’Uruguai van signar un tractat de lliure comerç, fet que va significar explorar per primera vegada una via d’acord bilateral al marge del Mercosur, ja que l’Uruguai és país membre fundador del grup i Xile n’és associat.