L’11 de març, es va produir el traspàs de poders entre la presidenta sortint, Michelle Bachelet, i el president entrant, Sebastián Piñera, guanyador de les eleccions del desembre del 2017, el qual va iniciar el segon mandat presidencial, després de l’anterior entre els anys 2010 i 2014.
Durant els primers mesos del nou mandat, Piñera, del partit conservador Renovació Nacional, va prioritzar la lluita contra la pobresa i la reforma de les pensions i els impostos. També va incrementar les relacions amb la Xina, que ja és el seu primer soci comercial.
El país, però, va continuar travessant importants tensions al llarg de l’any. Potser la més intensa va ser la relacionada amb els abusos a menors de l’Església catòlica en el passat. La protecció que la jerarquia catòlica xilena va donar als pederastes va indignar la ciutadania. Així, quan al principi de gener el papa Francesc, d’origen argentí, va fer una visita oficial a Xile, va ser rebut amb moltes protestes i manifestacions hostils. La reacció posterior del Vaticà va ser una depuració considerable de l’esmentada jerarquia catòlica xilena.
D’altra banda, va créixer la indignació pel coneixement cada cop més estès de la presència de la colònia nazi a Xile, de les seves pràctiques en dècades passades, i de les seves relacions amb la dictadura de Pinochet.
L’1 d’octubre, el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU va emetre una resolució judicial que negava l’obligació de Xile a negociar una sortida al mar de Bolívia a través del desert xilè d’Atacama. Tanmateix, la sentència va deixar oberta la possibilitat que Xile ho fes voluntàriament. Aquesta decisió va ser rebuda amb alegria per Xile, i molts van considerar-ho com el final definitiu d’aquest contenciós.
Finalment, al novembre el Govern de Piñera es va veure immers en una crisi important arran de la mort d’un membre de la nació maputxe per part de les forces de l’ordre. La crisi es va intentar tallar amb la destitució d’un cap de la Gendarmeria.