La 18a trobada del Comitè Central del Partit Comunista Xinès (PCX) va acabar, al novembre, amb la presentació d’un dels programes de reformes econòmiques, polítiques i socials més ambiciosos empresos mai al país. Les mesures buscaven fer front als tres grans reptes que, des del seu nomenament al març del 2013, van posar a prova el lideratge del president, el conservador Xi Jinping, i el primer ministre Li Keqiang: l’alentiment de l’economia xinesa, la creixent demanda de més llibertats civils i la persistència d’alts índexs de corrupció.
En efecte, la Xina va patir una desacceleració la primera meitat de l’any 2013, i el creixement anual es va mantenir en el 7,6% interanual. Si bé el sector serveis es va expandir ràpidament, el creixement agrícola i industrial va disminuir i es van complir els pronòstics que apuntaven que la seva ràpida expansió durant l’any 2012 no seria sostenible de forma indefinida. Pel costat de la demanda, la inversió va superar el consum com a factor decisiu en el creixement intern, però ambdós van mantenir un discret increment en comparació de l’any anterior. La pujada dels preus dels aliments es va veure acompanyada per una caiguda dels preus dels subministraments, fet que va mantenir la inflació en un 2,2%. En el nou programa, el PCX va apostar per la contenció en la despesa pública, una liberalització dels mercats i una rellevància més accentuada de l’empresa privada, tot i que no renunciava, en cap cas, a mantenir la titularitat pública de molts actius del país.
En l’àmbit dels drets civils, el partit es va comprometre a posar fi als camps de reeducació per treball, on es calcula que hi ha unes 190.000 persones, i a suavitzar la política del fill únic. Xi Jinping, però, es va reservar el ferri control sobre internet i els mitjans de comunicació. El PCX també va sorprendre amb acords menors, com l’establiment d’un Comitè de Seguretat, sota responsabilitat directa del president del partit.
A l’agost, es va celebrar el judici contra Bo Xilai, l’exsecretari general del partit, a la ciutat de Chongqing, destituït l’any 2012 per acusacions de tràfic d’influències. La seva condemna a cadena perpètua, al setembre, unida a les destitucions de l’exviceministre de planificació econòmica, Liu Tiannan, o de l’expresident de la petroliera estatal Petrochina, Jiang Jiemin, van ser capitalitzades pel Govern xinès com una mostra de la seva lluita contra els casos de corrupció.
Els canvis polítics van anar acompanyats d’una creixent tensió amb els estats veïns i les minories ètniques al país. El règim va mantenir inalterades les seves reivindicacions territorials al mar del Sud de la Xina, fet que va marcar clarament les relacions diplomàtiques amb Taiwan, les Filipines i el Vietnam. Al seu torn, les relacions amb el Japó van esdevenir especialment fràgils a causa, sobretot, de l’enfrontament sobre les illes Senkaku/Diaoyu. Evitant tot contacte d’alt nivell, el conflicte territorial va assolir el seu punt àlgid al novembre, quan la Xina va anunciar unilateralment una ampliació de la seva zona de defensa aèria a coordenades sobre aquest arxipèlag, sota control nipó. La declaració, tot i no tenir força vinculant, va ser considerada una provocació pel Japó i com a advertència l’Administració nord-americana va enviar dos bombarders B52 a la regió.
Els vells problemes ètnics a la Xina van tornar a ser focus informatiu. A l’octubre, tres persones d’ètnia uigur van perpetrar un atac suïcida a l’entrada de la Ciutat Prohibida de Tiananmen, que va causar 2 morts i 49 ferits. D’altra banda, les immolacions van seguir al Tibet, mentre que l’Audiència Nacional d’Espanya, acceptant una querella d’organitzacions pro Tibet, va emetre una ordre d’arrest contra cinc exlíders xinesos, entre els quals hi havia l’expresident Jiang Zemin, acusats d’orquestrar diverses operacions de repressió al Tibet durant les dècades de 1980 i 1990. La decisió va comportar clares tensions diplomàtiques entre la Xina i Espanya.
El problema de la contaminació en ciutats com Pequín va ocupar nombroses primeres planes a la premsa internacional en arribar a nivells d’alt risc durant l’hivern. Amb tot, l’any 2013 va acabar amb un triomf en la carrera aeroespacial de la Xina, amb l’aterratge del robot Chang’e 3 a la Lluna. La Xina va esdevenir, doncs, el tercer país en assolir aquesta fita, després de l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units.