Al final de gener es van reprendre les converses sobre la reunificació de les dues parts de l'illa, sota els auspicis de les Nacions Unides, reunint els dirigents grec i turc, Dimitris Christofias i Derviş¸ Eroğlu, respectivament. Els principals problemes que calia resoldre eren l'elecció de l'executiu, la propietat i la ciutadania.
A mitjan març, enmig de la crisi econòmica que afectava el país, es va fer una remodelació ministerial. Després de la dimissió del ministre de Finances, Kikis Kazamias, per raons de salut, el cap d'estat i de govern, Dimitris Christofias, va canviar tres ministeris clau: el de Finances, el de Comerç i el de l'Interior. El banquer Vassos Shiarly va ser nomenat ministre de Finances; Neoclis Sylikiotis va passar de ministre de l'Interior a ministre de Comerç, on haurà de gestionar el dossier energètic després del descobriment d'importants reserves de gas a la Mediterrània, i Eleni Mavrou, exalcaldessa de Nicòsia i membre del governant partit AKEL, va ser nomenada ministra de l'Interior.
Sis dies abans d'iniciar el seu semestre de presidència de la Unió Europea, al final de juny, Xipre va demanar ajut financer a la zona euro per tal de reflotar el seu sector bancari, molt exposat al deute grec. L'agència Standard & Poor's va rebaixar de nou la qualificació sobirana del país, de BB+ a BB, i va afirmar que Xipre necessitarà un ajut equiparable al 60% del seu PIB i el deute públic superarà el 105% del PIB l'any 2013.