A les eleccions presidencials del febrer, amb una taxa de participació del 81,6%, el candidat conservador Nikos Anastassiadis va assolir la victòria amb el 57,5% dels vots en segona volta i va superar Stavros Malàs, el qual, amb el suport del partit comunista Akel del president sortint Dimitris Khristófias, en va obtenir el 42,5%.
Per tal d’evitar la fallida del país i recapitalitzar el sector bancari, al març, l’anomenada troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) va proposar un pla d’ajuda de 10.000 milions d’euros que preveia una taxa excepcional i sense precedents sobre els dipòsits bancaris dels ciutadans i dels residents estrangers, sobretot els russos, que disposen de considerables béns a Xipre. El pla va ser rebutjat pel Parlament, però un segon pla de la troica va ser aprovat. Es va determinar un préstec de 10.000 milions a canvi de la reestructuració dràstica del sistema bancari xipriota, sobretot els dos grans bancs, que agrupen el 80% dels recursos del país (el Bank of Cyprus i el Laiki Bank), i de la imposició de reformes estructurals, mesures d’austeritat i privatitzacions.
L’altre front obert per Anastasiades va ser el de les negociacions portades sota l’ègida de l’ONU en vista d’una reunificació de l’illa. L’oposició socialdemòcrata va guanyar les eleccions legislatives anticipades a la República Turca de Xipre del Nord, celebrades al final de juliol. El Partit Turc Republicà (CTP, d’esquerra) va obtenir el 38,5% dels vots, resultat amb què va superar el Partit de la Unitat Nacional (UBP, nacionalista), que va sumar el 27,2%. El Partit Demòcrata (DP, liberal) i el Partit de la Democràcia Popular (TDP, esquerra) van aconseguir, respectivament, el 23,1% i el 7,4% dels vots. La popularitat de la UBP va quedar negativament marcada per les dificultats econòmiques i les restriccions pressupostàries. La campanya electoral va estar dominada per debats sobre la situació econòmica i es va deixar al marge la qüestió de la reunificació de l’illa.