L'acord naval sobre l'ús dels ports de Xipre contra el terrorisme que va arribar al principi d'any entre Rússia i Xipre va causar irritació i malestar a la UE i als Estats Units. Aquest acord geoestratègic va més enllà, perquè un 80% de les inversions estrangeres provenen del país rus i el turisme hi té una forta presència. En aquest context el president Nikos Anastasiadis va anunciar l'aixecament de les darreres restriccions per a poder transferir diners fora del país, l'últim pas per a recuperar la confiança en el sector bancari de Xipre.
El clima entre la part turcoxipriota i Turquia va arribar a tibar-se molt a partir de l'elecció del nou president, Mustafa Akinci, ja que aquest polític defensa la unificació de l'illa i la independència respecte d'Ankara.
El nou clima de relacions entre els dos líders polítics xipriotes es va escenificar al mes de maig quan el líder grecoxipriota, Nikos Anastasiadis, va reunir-se amb el seu homòleg a la part turca i va marcar un punt d'inflexió en les relacions internes del país. Ambdós presidents van estar d'acord en la reunificació de l'illa amb un format de confederació de dos estats. Al començament del setembre, les converses de pau i reunificació entre les dues parts de l'illa van prosperar fins al punt que es va considerar possible la reobertura de Varosha, la "ciutat fantasma" al costat de Famagusta que va ser abandonada amb motiu del conflicte del 1974, després de quatre dècades de divisió. No obstant això, a l'octubre Xipre va suspendre les negociacions amb l'autoproclamat Govern turcoxipriota en protesta per les demandes turques d'aturar les prospeccions de gas al sud de l'illa.
Pel que fa al rescat pactat amb la troica, el ministre de Finances xipriota, Kharis Georgiadis, va assegurar que el programa de rescat acabarà segons el previst al març de l'any 2016 i no en preveu cap extensió.