Els presidents de la República Turca del Nord de Xipre, Mustafa Akıncı (esquerra), i de la República de Xipre, Nikos Anastassiadis (dreta), van rebre el suport del secretari general de les Nacions Unides, Ban Kimoon, per a iniciar, al novembre, negociacions per a resoldre el conflicte sorgit de la divisió de l’illa el 1974
© UN Photo / Eskinder Debebe
El 2016 va ser l’any de la sortida reeixida del rescat del país, amb un creixement del PIB (2,8%) per sobre de la mitjana de la zona euro. Xipre va concloure el programa de rescat de tres anys de durada abans del previst, al març del 2016, encara que el país estarà subjecte a la vigilància postprograma (PPS) de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu.
La despesa i la inversió dels consumidors van ser-ne els principals contribuïdors. D’altra banda, les exportacions també es van veure impulsades pel nivell més baix de l’euro. Per contra, les principals febleses van continuar sent l’elevat deute públic i privat, així com la dependència excessiva del sector dels serveis, especialment el sector financer. En aquest sentit, el sector bancari va continuar sent fràgil a causa de l’elevada proporció de préstecs en mora (al voltant del 60% del total).
El president grecoxipriota, Nikos Anastassiadis, i el líder turcoxipriota, Mustafa Akıncı, van fer un discurs conjunt televisat el dia de Cap d’Any anunciant la celebració de més trobades de cara a la reunificació. No obstant això, al març es van aixecar nous obstacles en la negociació a causa de les dificultats per a ultimar un acord entre la Unió Europea i Turquia sobre l’arribada de refugiats, ja que la República de Xipre va manifestar la seva intenció de no aprovar cap capítol negociador amb Turquia. Alguns dossiers de les negociacions entre Turquia i la UE estan bloquejats des del 2005 per Nicòsia arran de la negativa turca d’aplicar a l’illa l’acord duaner que manté amb la UE, ja que no reconeix la legitimitat de la República de Xipre. Tanmateix, els esforços per la resolució del conflicte resultant de la partició de l’illa l’any 1974 es van reprendre al novembre del 2016 amb l’inici de les negociacions directes a Suïssa entre els dos líders, que van rebre el suport directe del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.
A l’agost, Xipre i Egipte van signar a la capital xipriota, Nicòsia, un acord per a començar el transport de gas natural des de l’illa mediterrània al país nord-africà, una vegada que la seva extracció comenci en territori xipriota.