Al febrer, després d'intenses negociacions, el president, Robert Mugabe, i el líder de l'oposició, Morgan Tsvangirai, que va assumir el càrrec de primer ministre, van formar el Govern de coalició previst en els acords signats al setembre del 2008 a instàncies del Consell de Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC). Tanmateix el president Mugabe va continuar les ocupacions de les finques dels grangers blancs i va mantenir el controvertit governador del Banc Central, Gideon Gono, responsable d'una política monetària que ha dut el país al caos. Per la seva banda, Tsvangirai va intentar, sense gaire èxit, que es reformés l'administració i es deixessin de perseguir els militants opositors. A més, en la gira per Europa, el primer ministre va obtenir el compromís de les principals capitals que es restablirien les relacions econòmiques amb el país i s'aixecarien les sancions. Les diferències entre Mugabe --que responsabilitzava els Estats Units i la Unió Europea dela seva pèrdua de poder-- i el primer ministre Tsvangirai van ser manifestes, i un dels punts de fricció va serel cas de Roy Bennett, un granger blanc fundador del Moviment del Canvi Democràtic (MCD), el partit de Tsvangirai, que havia d'ocupar el càrrec de viceministre d'Agricultura i va ser acusat de terrorisme. El president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, menys conciliador amb Mugabe que Thabo Mbeki, va intervenir-hi per llimar les diferències. L'economia va millorar arran de la formació del Govern d'unitat. La inflació, que havia arribat a 231 milions per cent, es va reduir, i la producció agrícola i manufacturera va augmentar. Això no obstant, l'atur va afectar bona part de la població i la pobresa era extrema a les zones rurals.