Malgrat la mediació de la Comunitat de Des-envolupament de l’Àfrica del Sud (SADC), l’organització regional en la qual Sud-àfrica té un paper fonamental, el Govern de coalició es va trobar bloquejat a causa de les traves imposades pel president Robert Mugabe a les decisions més importants i a les reformes polítiques. En el Govern de coalició, format al febrer del 2009, hi participen la Unió Nacional Africana de Zimbàbue (ZANU), el partit de Mugabe, i les dues faccions del Moviment del Canvi Democràtic (MDC), l’una, encapçalada per Morgan Tsvangirai, que és el primer ministre, i l’altra, per Arthur Mutambara. Les reformes i l’adopció d’una nova constitució han de culminar en la celebració d’unes eleccions, que s’han anat endarrerint. Mugabe insisteix en el fet que les eleccions se celebraran el primer trimestre del 2012, una data que l’oposició va dubtar perquè encara s’ha d’enllestir la redacció de la constitució i fer les reformes en el sistema electoral. L’oposició també va denunciar una persecució contra els seus seguidors per les forces de seguretat, en mans de Mugabe. En el ZANU, Emmerson Mnangagwa va quedar com a únic recanvi de Mugabe, de 87 anys, en morir l’altre candidat, l’exgeneral Solomon Mujuru, en l’incendi de la seva casa a Beatrice. L’economia va mantenir un creixement del 7% gràcies a l’augment de la producció agrícola, sobretot de tabac, i les exportacions de minerals.