El president Robert Mugabe va ser reelegit, a 89 anys, per un sisè mandat en obtenir el 61% dels vots en les eleccions celebrades el 31 de juliol. L’opositor Morgan Tsvangirai en va aconseguir el 34%. En les legislatives, fetes el mateix dia, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue (ZANU), en el poder, va arrasar en obtenir 197 dels escons de la cambra baixa del Parlament i 37 del Senat. El Moviment del Canvi Democràtic (MDC-T) va aconseguir 70 parlamentaris i 21 senadors. Tsvangirai, que havia estat primer ministre de Mugabe des del 2008, va rebutjar el resultat de les legislatives en considerar que s’havia produït un frau massiu en contra de la seva formació, el MDC-T. Unes denúncies que van subscriure també els Estats Units i la Unió Europea, els quals van mantenir les sancions al país. En canvi, els observadors de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud (SADC), l’organisme d’integració regional, van destacar el fet que les eleccions havien estat lliures i transparents. Com a pas previ a la consulta que va acabar amb el Govern de coalició, es va votar el referèndum constitucional, al març, amb una àmplia victòria del sí (94% contra el 5% del no). Sense els lligams que l’obligaven a compartir el poder amb Tsvangirai, Mugabe, en el poder des de la independència el 1980, va formar un Govern amb ministres de la seva formació. En la investidura, el president va parlar en contra d’Occident i va amenaçar amb represàlies contra les empreses occidentals en cas que es mantinguin les sancions.