El president del país, Robert Mugabe, de 92 anys i en el poder des de la independència (1980), va tenir el suport del seu partit, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue (ZANU), per a presentar-se a la reelecció en les eleccions del 2018. Un suport que no van avalar els antics combatents, reunits en l’Associació de Zimbàbue de Veterans de la Guerra d’Alliberament Nacional (ZNLWVA), que van publicar un comunicat en el qual advertien del perill de "les tendències dictatorials" i asseguraven que s’havien "pervertit els valors" de la lluita anticolonial. La declaració va ser explosiva, ja que els antics combatents havien defensat el president Mugabe en els moments més crítics, com, per exemple, durant les expropiacions als grangers blancs. Aquesta pèrdua de suport podria enfortir Emmerson Mnangagwa, vicepresident des del final del 2014, que gaudeix de gran prestigi entre els veterans de guerra. Un altre polític amb aspiracions a la presidència és Joice Mujuru, vicepresidenta fins el 2014, que va fundar un petit partit. El Moviment pel Canvi Democràtic (MDC), amb el seu cap, Morgan Tsvangirai, malalt de càncer, es va mostrar dividit malgrat ser la principal formació opositora al Parlament.
Zimbàbue, que havia abandonat la divisa nacional el 2009 perquè va adoptar el dòlar nord-americà, al final d’octubre va distribuir els anomenats "bitllets d’obligació" per a donar liquiditat a la banca. L’oposició, crítica amb aquests "bitllets d’obligació", va argumentar que es podia tornar a disparar la inflació, com fa uns deu anys, en què va arribar al 231.000% (2008). A causa de la sequera i la manca d’inversions, el creixement econòmic va ser negatiu, de –0,2%.