A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies. L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat. Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M. Tul·li Ciceró, enemic d’Antoni. El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos (42 aC).
Amb l’ajut dels grecs reuní les possessions del seu pare a Grècia, disperses a la seva mort. S'entengué amb els turcs; donà 30 anys de pau a l’Àtica i a Beòcia i n'embellí la capital.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó. Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne (1561). En constituir-se a França el triumvirat catòlic (1562), Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana. Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen. Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França.
El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart. Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta. Contra les idees de G. Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que il·lusions òptiques. S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia.
Havia estat secretari de Carlo Borromeo, el qual li encarregà la composició del tractat en tres llibres d'Educazione cristiana dei figlioli, Verona 1584.
És considerat com l’iniciador de la vida monàstica ucraïnesa i russa i fundador de la Laura de les Grutes (Pečerskaja Lavra), excavada dins una muntanya prop de Kíev. L’Església eslava celebra la seva festa el dia 10 de juliol.
De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general. Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos (1779), més tard traduït al català per ell mateix (~ 1784).
Estudià ball andalús amb Realito (1928-34), dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo. Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys (1939-53). Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA. Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori. Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983. Intervingué en diversos films.