Cursà estudis de piano des que tenia sis anys. Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949.
Fou professor a l’École Polytechnique de París. Les seves investigacions sobre la calor específica de diferents metalls el portaren a formular, juntament amb Dulong, la llei que assenyala la proporcionalitat inversa entre el pes atòmic d’un element i la seva calor específica, llei que fou formulada en una memòria de 1819 i que és coneguda com a llei de Dulong-Petit .
Fou alumne i amic de Descartes. Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estel·lars i una màquina de sumar cilíndrica; estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions.
Perfeccionà els mètodes utilitzats al seu temps per a fer amputacions i fou el primer que tractà les afeccions de l’oïda obrint quirúrgicament l’apòfisi mastoide. Inventà el torniquet compressor. Gaudí d’un enorme prestigi a la seva època. Deixà incomplet un Traité de Chirurgie.
Doctorat en medicina a Cervera (1775), compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intel·ligència de l’espanyola i llatina, inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998. Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català, conservat en diversos manuscrits en versions diferents.