Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956. Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de magister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies. Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia (1973) i vicerector (1977) del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia (1966-77). Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya (1970-2005) i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona. El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador vitalici del Museu Episcopal de Vic i com a director dels arxius eclesiàstics i de la Biblioteca Episcopal d’aquesta ciutat, càrrecs que ocupà fins el 2002; el 1985 fou nomenat canonge arxiver de la seu. També succeí al mateix Junyent com a vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs, càrrec que ocupà fins el 1990, i continuà després com a membre nat de la Junta Rectora pels seus càrrecs al Museu i a la Biblioteca Episcopal. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i membre fundador i president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV. Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, i també dels tropers-prosers conservats a Catalunya. Publicà més d’un centenar d’estudis sobre temes històrics relacionats principalment amb la litúrgia i l’art, i són nombrosos els seus articles en revistes especialitzades com Hispania Sacra, Analecta Sacra Tarraconensia, Revista Catalana de Teologia, Urgellia i Miscel·lània Litúrgica Catalana, de la qual fou director.
En l’àmbit de la litúrgia, es poden destacar, entre d’altres, els estudis següents: “El ordo romano-hispánico de Narbona para la consagración de iglesias”, Hispania Sacra, 19, 1966; La liturgie narbonnaise, témoin d’un changement rapide des rites liturgiques, “Conférences Saint-Serge”, 1975 (“Liturgie de l’église particulière et liturgie de l’église universelle”); “La consueta antiga de la Seu d’Urgell”, Urgellia, 1, 1978; “El processoner de la catedral de Vic”, Miscel·lània Litúrgica Catalana, 2, 1983; “El processoner de la catedral de Tolosa de Llenguadoc”, Miscel·lània Litúrgica Catalana, 4, 1990; “La funcionalitat litúrgica de les esglésies de Sant Pere de Terrassa”, Simposi Internacional sobre les Esglésies de Sant Pere de Terrassa (1992), i “El Col·lectari-Capitulari de la Catedral de Vic”, Miscel·lània Litúrgica Catalana, 5, 1994. També cal destacar el llibre Els tropers prosers de la catedral de Vic. Estudi i edició (1999).
En l’àmbit de l’art i la documentació sobresurten els treballs: “L’arxiu del monestir de Sant Joan de les Abadesses”, II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català (Poblet 1974), i “L’antic retaule romànic de la catedral de Vic: assaig de reconstrucció”, Studia Vicensia, 1, 1989. Així mateix, cal esmentar els llibres: Museu Episcopal de Vic: romànic (1991), Museu Episcopal de Vic: gòtic (2003), La Biblioteca Episcopal de Vic. Un patrimoni bibliogràfic d’onze segles (2006), Troparium prosarium ecclesiae Cathedralis Vicensis (2010), Liber troporum atque prosarum Ecclesiae Vicensis (2016) i Estudis de litúrgia i patrística (segles II-IX) (2018).