Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal. Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun. En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades. Tornà a l’Espanyol (1923-26), on actuà com a davanter i migcampista. Fou internacional en quatre ocasions. Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial. Com a entrenador, dirigí la UE de Sants, el Girona FC en diverses etapes, la UE Lleida i el CE Sabadell.