Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme. Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu. Jugà la final de dobles de Wimbledon (1923) i aconseguí un quart lloc a Roland Garros. Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920) i de París (1924), i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història. És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport. El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la Federació Catalana de Tennis.