Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1.500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta. Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis (1951, 1955), la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure. Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki (1952) i els Campionats d’Europa (1954). Marxà una temporada a la Universitat de Yale (Estats Units) a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut. També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de Barcelona. En abandonar la competició, passà a la directiva del Canoe i presidí la Federació Balear de Natació (1973-79). Des del 1976 alternà amb el càrrec de president de la comissió tècnica de la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) i el 1977 fou cap d’equip en l’Europeu. El 1986 fou director general del Mundial de natació celebrat a Madrid, i dos anys després, es convertí en secretari general de la RFEN. Entre el 1992 i el 1999 tornà a exercir com a president de la federació balear. Té la placa d’honor de la RFEN.