De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán (1810). A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya. Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició. El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa; això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí.