Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà. Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril (Barcelona, 1617), on tracta de les previsions del temps; de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs; de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves; de remeis contra malalties de persones, animals i plantes; de la distribució de les dependències de la casa i dels horts o jardins del voltant segons la posició social del propietari. Per la minuciositat de les descripcions i per les referències als diferents mètodes locals, constitueix una font d’informació valuosa per al coneixement de la vida rural catalana. El 1625, Agustí publicà a Saragossa una versió castellana de l’obra, a la qual afegí una nova part sobre la caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes (castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès), versió que ha conegut més de vint reedicions fins al final del s XVIII i que, amb el nom d'El Prior, ha esdevingut molt popular entre la gent del camp. Aquesta obra ha representat per a Catalunya allò que el Théâtre d’agriculture et mesnage des champs (1600) d’Olivier de Serres a França.
Portada de la primera edició del Llibre dels secrets d’agricultura, de Miquel Agustí
© JoMV
Agrònom.