El títol complet és: Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709
(Barcelona 1709). L’obra és dividida en tres volums (volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709). L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per contribuir a eliminar la ignorància dels historiadors estrangers sobre la història del Principat. De formació autodidàctica és encara un historiador del sis cents per la seva erudició de segona mà i per la falta d’esperit crític: encara comptava pels anys del Diluvi, i admetia llegendes com la d’Otger Cataló. Utilitzà cronistes i historiadors catalans i no catalans (Pujades, Corbera, Ponç d’Icard, Tarafa, Lucio Marineo, Beuter, Viciana, Ocampo, Mariana, Zurita i d’altres) i també manejà, bé que poc, documentació d’arxiu. La part més interessant de la seva obra és constituïda pels darrers capítols del volum tercer, dedicats, amb molta informació directa i amb un fort contingut polític, als fets contemporanis dels quals, ell, partidari de l’arxiduc Carles, fou un distingit protagonista i testimoni. En general, l’obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història del Principat, en especial a partir del segle XVI.
Portada del llibre primer dels Anales de Cataluña
(Barcelona 1709)