Armer d’ofici, intervingué en les lluites populars napolitanes contra el domini hispànic (1647). Després de la mort de Masaniello, dirigí la revolta del poble napolità, que obligà el virrei a amagar-se al Castell Nou (agost del 1647). Tingué discrepàncies amb Francesco Toraldo, successor de Masaniello, i el féu decapitar. Sense capacitat militar, quan arribà la flota de Joan d’Àustria (octubre del 1647) confià la resistència als francesos comandats pel duc de Guisa, el qual, sota el títol de duc de la República napolitana, començà a governar autoritàriament. Annese, aleshores, inicià contactes amb els espanyols, els quals entraren a Nàpols a l’abril del 1648. Annese intentà, però, novament, de cercar l’aliança francesa, i al juliol del mateix any fou condemnat a mort.